Cap on va l’esport en edat escolar ?

Cap on va l’esport en edat escolar ?

És curiós com en la societat actual es presenten dues tendències oposades. D'una banda hi ha un increment de persones que adopten estils de vida saludables amb uns elevats índexs de pràctica d'activitat física i esport i en general una vida activa. Hi ha una tendència en el creixement de l'oferta de serveis esportius en edat escolar així com una àmplia varietat d'activitats esportives de salut i oci com de competició. Aquesta oferta s'amplia a famílies, amb activitats esportives i recreatives per a realitzar tota la família. En l'actualitat l'índex de pràctica esportiva a la població escolar és el 63% a Espanya segons l'enquesta d'hàbits esportius a la població escolar del CSD.

Contràriament les dades de sedentarisme i obesitat infantil són preocupants amb uns índexs de 23,2% de sobrepès i un 18,1% d'obesitat infantil entre nens de 6 i 9 anys d'acord a l'estudi Aladino 2015. Els programes i accions per canviar aquesta realitat són claus per aconseguir una ciutadania sana en l'actualitat i al llarg termini. Els hàbits per a una vida saludable s'adquireixen en l'etapa escolar, si aquests s'interioritzen aquests hàbits ens acompanyaran tota la vida. Promoure una vida activa és fonamental, ja no només en les activitats quotidianes sinó també amb la pràctica d'activitat física esportiva. Encara dins el currículum escolar es realitzi educació física, aquesta no és suficient sent aconsellable la pràctica d'activitats esportives fora de l'horari escolar així com la pràctica d'activitats actives amb la família els caps de setmana o en vacances, sent el model familiar un dels aspectes que més influeix en l'adquisició dels hàbits en aquestes edats.

En arribar a l'adolescència es produeix un important abandonament de la pràctica esportiva, especialment entre el sexe femení, sent una etapa crítica en què queda molta feina per fer.

 

Els canvis de prioritats en relació als estudis acadèmics, la major autonomia i la major accessibilitat a les noves tecnologies, l'accés a una nova oferta d'oci, etc., són alguns dels motius per aquest abandonament. A vegades la pròpia configuració de l'esport és una barrera per la seva continuïtat, presentant un elevat grau d'implicació a nivell competitiu o amb unes ofertes pocs flexibles. Cal continuar treballant per oferir alternatives als adolescents i joves per a la realització d'activitat física i esport, amb programes més oberts i flexibles que l'esport convencional. El paper de l'esport en aquesta etapa va més enllà de la salut física, sinó que juga un paper importantíssim en la prevenció de mals hàbits i relacions socials.

Conèixer més a fons com tant infants i joves viuen l’esport és important per realitzar la millor oferta possible. És interessant aquest estudi Children and Young people worries in sport en què s'identifiquen les principals preocupacions dels més petits i els joves en l'esport.

Per poder crear programes efectius és necessari conèixer la situació actual i identificar les possibles tendències. Per a això els estudis d'hàbits esportius i/o enquestes a la pròpia població en edat escolar són essencials per configurar la fotografia de la realitat. La seva elaboració ha de ser meticulosament planificada, tenint ben clars els objectius, com s'ha de fer la recollida de les dades i possibles dificultats i desviacions, com s'analitzaran les dades i amb quina finalitat, un disseny del qüestionari segons les característiques de cada edat, etc. No és tasca fàcil el seu disseny, implementació i anàlisi, però fer-ho el millor possible és imprescindible per a una bona diagnosi de la realitat i el disseny d'estratègies d'actuació.

La concreció i implementació d'estratègies i programes també requereix un acurat procés de reflexió i treball per arribar als resultats esperats. Comptar amb eines de seguiment i avaluació permet fer millores per aconseguir que la nostra ciutadania, des de ben petits tinguin uns hàbits d'activitat física i esport saludables.