L’obesitat i el sobrepès infantil i juvenil en el punt de mira internacional

L’obesitat i el sobrepès infantil i juvenil en el punt de mira internacional

A partir de les xifres extretes dels Ministeris de Salut i Desenvolupament Social de diferents països, així com organitzacions mundials de salut com “World Health Organization”, s'ha pogut realitzar el següent mapa, el qual mostra el percentatge de sobrepès i obesitat en països com Estats Units, Mèxic, Xile, Espanya, Brasil, Argentina, Angola, França, Regne Unit, Rússia, Xina, Bangladesh, Sud-àfrica i Austràlia. D’aquesta manera, es pot obtenir una visió general d’aquests índex així com identificar els països clau.

Gràcies a aquest mapa de xifres, es pot comprovar com l'obesitat i el sobrepès estan augmentant cada vegada més als països desenvolupats, mostrant com les polítiques de prevenció, lligades a programes per augmentar la pràctica d'activitat física i promoure un estil de vida saludable, no estan sent efectius en molts territoris.

Un dels principals factors que influeix en l'increment del sobrepès i l'obesitat infantil és el canvi en els hàbits d'oci, ja que s'ha passat de realitzar activitats a l'aire lliure al fet que els nens/es ocupin la major part del seu temps veient la televisió o utilitzant dispositius electrònics. A Espanya, per exemple, un 75% dels nens/es i joves entre 2 i 17 anys passen més d'una hora diària del seu temps lliure davant la pantalla, segons confirma “l’Enquesta Nacional de Salut 2017”. A través d'aquesta mateixa font s'ha pogut extreure que el sobrepès i l'obesitat han augmentat des de 1987 fins ara. El percentatge de nens/es entre dos i disset anys que tenien sobrepès en 1987 era d'un 24,0% en nens i de 21,9% en nenes, mentre que en 2017 incrementa fins al 28,7% i el 28,4% respectivament. En el cas dels EUA, en el seu informe “State of Obesity”, indica que un 18,5 % de nens/es al 2016 sofrien obesitat, percentatge que l'any 1999-2000 era del 13,5 %. En canvi, en contrast, hi ha països que no arriben al 5% d’obesitat com és el cas de Bangladesh, on només un 3 % dels nens es troben en aquesta situació.

Tenint en compte aquestes dades, no és d'estranyar que avui dia hi hagi cada vegada més organitzacions que fomentin la pràctica d’activitat física esportiva com a prevenció de l'obesitat infantil i que tractin de posar fre a les conseqüències futures d'una vida sedentària. Una de les organitzacions més importants que treballa en aquest àmbit és l'OMS (Organització Mundial de la Salut), que en la seva guia “Assessing and managing children at primary health-care facilities to prevent overweight and obesity in the context of the double burden of malnutrition,“ indica que els canvis d'estil de vida, els quals inclouen dietes no saludables i una reducció de l'activitat física, estan afectant a l'estat de salut de nens/es, així com d'adults. L'OMS recomana una hora d'exercici físic mínim moderat al dia, mesura que no es compleix en la majoria dels països representats, com per exemple, en l'estudi “Intergenerational Review of Australian Sport 2017”, el qual afirma que només un 19% de nens i nenes a Austràlia entre 5 i 17 anys compleixen amb la recomanació de l'OMS de realitzar almenys 60 minuts d'activitat física al dia, i adverteix que l'augment del temps d'oci enfront la pantalla està contribuint a aquest tendència d'inactivitat. A més, indica que a Austràlia els nens i nenes entre 7 i 9 anys veuen la televisió o utilitzen dispositius electrònics almenys 2 hores al dia, xifra que augmenta en adolescents entre 15 i 17 anys, a 3 hores.

Una altra organització que cal destacar actualment en aquest àmbit és la “Active Healthy Kids Global Alliance”, la qual treballa juntament amb diversos països des del 2014 amb l'objectiu de millorar el desenvolupament de l'activitat física en nens/es i joves. Per a això, cada país realitza un informe basat en diferents estudis publicats, mesurant l'activitat física global, la participació en esport organitzat, el joc actiu fora de l'escola, el transport actiu, el comportament sedentari, l'entorn familiar, les escoles, la comunitat i l'entorn urbà. A més, també s'obtenen dades de les estratègies del govern i les seves polítiques de promoció. Aquesta posada en comú (en l'últim informe van participar 49 països) fa possible la realització d'una comparativa entre aquests i alhora ser conscients de les noves tendències en l'estil de vida de nens/es i adolescents, així com adoptar noves estratègies per prevenir problemes de salut a nivell cognitiu, físic, social i mental. En l'últim informe, “Matrix 3.0”, en tendències globals, l'increment del temps d'oci enfront de la pantalla i la utilització de dispositius electrònics està contribuint de manera notable a una generació inactiva ratificant l’afirmació presentada anteriorment.

És per aquest motiu, una necessitat i prioritat global desenvolupar noves estratègies per incidir i millorar en la nutrició, l'activitat física i la prevenció de l'obesitat en edat infantil i juvenil. A continuació, es mostra una taula amb els indicadors i resultats més importants de l’últim informe esmentat anteriorment, on apareixen les dades d’alguns dels països representats en el mapa inicial, amb l'objectiu d'observar la relació existent entre obesitat i activitat física.

Entre els països presentats, es pot destacar Finlàndia amb unes dades molt positives en els diferents àmbits. Aquests bons resultats es deuen a programes i bones accions que s'estan duent a terme per part del govern finlandès, el qual va llançar al 2010 el programa “Move”, amb l'objectiu d'augmentar la participació de la seva població infantil i juvenil en activitats esportives i incrementar l'activitat a l'escola. El govern està promocionant el benestar dels nens/es i adolescents a través de la realització d'una hora diària d'activitat física, com a mínim, a les escoles, entre altres accions dins el programa. Aquest va començar al 2010 amb un projecte pilot a 45 escoles i, actualment, hi ha 1.833 escoles registrades, cadascuna de les quals presenta diferents metodologies i planificacions per complir amb els objectius, depenent dels seus recursos i necessitats.

Atès que es compta amb bons exemples i estratègies a nivell europeu obtenint resultats positius, esdevé essencial incidir encara més en estratègies per preservar la futura salut dels infants i joves que són els futurs ciutadans, per posar fi a la vida sedentària.