Com han de ser els gestors esportius del futur? (II): diferències territorials i per sector

Com han de ser els gestors esportius del futur? (II): diferències territorials i per sector

En un article anterior, es van analitzar quines són les competències requerides a un gestor esportiu per adaptar-se a la indústria de l’esport actual i futura, a partir de les conclusions del projecte NASME (New Age of Sport Management Education in Europe), projecte d’ERASMUS + finançat per la unió europea. El present article posa el focus en les diferències existents entre els diferents països participants així com en les principals variacions entre els sectors analitzats.

En general, tal i com es va veure en l’anterior article, algunes de les competències més demandades són la flexibilitat (capacitat d’adaptar-se a noves situacions) i la capacitat d’aplicar els coneixements a la pràctica diària, fet que evidencia la complexitat de treballar en l’esport. Així, els nous gestors han de ser:

  • Flexibles
  • Innovadors
  • Competents en les relacions
  • Hàbils professionalment per integrar-se a diferents comunitats

Tot i que els diferents països que han format part del projecte tenen necessitats de futur similars, si es fa un anàlisi més detallat, es troben particularitats entre territoris. Així, la percepció dels temes generals difereix a través de fronteres i cultures, tal i com es pot veure a la taula següent:

A Grècia, per exemple, prenen especial importància les competències en turisme esportiu, mentre que no és un dels principals requisits a la resta de països. Finlàndia també es diferencia de la resta amb el requeriment d’habilitats per treballar en un equip multidisciplinar. A Espanya, les habilitats per a la resolució de problemes o la capacitat d’adaptació a noves situacions (flexibilitat) són dues de les competències més demandades.

L’estudi distingeix entre quatre sectors diferenciats: clubs esportius, federacions esportives i confederacions regionals, organitzacions del sector públic i empreses esportives privades. Cadascun d’aquests sectors té unes necessitats específiques en quant als perfils dels gestors esportius que hi poden treballar, tal i es mostra a continuació:

A nivell global, els plans d’estudis en gestió esportiva hauran d’incloure les temàtiques plantejades de manera que permetin desenvolupar les competències dels estudiants per adaptar-se a les demandes del complex mercat laboral actual i del futur. Tenint en compte, però, les diferències detectades, caldrà treballar perquè els plans de formació siguin adaptats a les necessitats de cada territori. De la mateixa manera, s’hauran de tenir en compte les demandes dels diferents sectors i realitzar una adaptació en base a aquestes per tal de garantir un procés formatiu amb garanties d’èxit professional.