Estan alineats els recursos que oferim als agents esportius amb les nostres polítiques esportives?

Estan alineats els recursos que oferim als agents esportius amb les nostres polítiques esportives?

Les entitats esportives són un agent clau en la promoció esportiva en un municipi. Per aquest motiu, una part destacada dels recursos municipals es destinen a donar suport a aquestes per tal de que puguin desenvolupar la seva tasca. Hem reflexionat però en l’alineament d’aquesta feina que desenvolupen les entitats, els recursos que posem al seu abast i les polítiques esportives municipals?

L’existència d’una alineació ens garanteix desenvolupar un sistema esportiu d’acord als valors i objectius de futur definits. Una desalineació d’aquests però, condueix a situacions amb manca d’entesa entre agents, problemàtiques de complexa resolució i poca coherència en la línea de treball. Com ho podem evitar? No es tasca fàcil però és important seguir els següents passos:

  1. Conèixer el paper de l’activitat i l’esport actual en el municipi i definir com volem que sigui en el futur.
  2. Concretar les polítiques esportives municipals a treballar per arribar allà on volem.
  3. Identificar i concretar el paper dels diferents stakeholders/agents esportius implicats. Fer participar aquests agents en el procés és clau per a una major implementació i acceptació de les estratègies i accions a desenvolupar.
  4. Dissenyar els recursos de suport que posem a l’abast als agents esportius partint de les polítiques esportives de treball establertes.
  5. Informar i treballar conjuntament amb els agents esportius per a la implementació dels recursos de suport.

En la darrera formació realitzada amb la Diputació de Barcelona ‘Eines i recursos per millorar la col·laboració dels ens locals amb les entitats esportives’ s’ha treball seguint aquests passos amb 23 municipis de la província de Barcelona, profunditzant en els dos recursos de suport a agents esportius locals més comuns: les subvencions a entitats esportives i la distribució dels espais esportius per al desenvolupament de la seva pràctica.

Una de les conclusions més rellevants que s’ha repetit al llarg de les sessions és la importància del personal tècnic esportiu en la coordinació entre les diferents àrees implicades i en el disseny, concreció i implementació en tots aquests passos. Aquesta importància es destaca tant a nivell de coneixement del propi sistema esportiu com de la normativa vigent que afecta a aquest àmbit (específica del sector esportiu, de l’administració pública i de procés administratiu) així com la seva capacitat comunicativa i de lideratge interpersonal per aconseguir una presa de decisions basada en dades i necessitats reals. Quin dels dos aspectes deu ser més rellevant, el coneixement o les interrelacions personals?