Els serveis esportius municipals estan adaptats als consumidors silvers?

Els serveis esportius municipals estan adaptats als consumidors silvers?

La demanda d’activitat física ha anat creixent notablement en els darrers anys i cada vegada són més els col·lectius que volen accedir a practicar esport i aquest augment es veu repercutit directament en els equipaments esportius municipals. Entre els col·lectius, s’ha d’incloure el sector de gent més gran, els anomenats silvers. Aquests consumidors han anat transformant els seus hàbits de vida durant els anys i, actualment aquesta franja d’edat és molt més activa i ha adquirit l’activitat física com a part de la seva rutina diària. Ho estem tenint present en el disseny de les polítiques esportives municipals?

Els consumidors silvers són un col·lectiu molt important dels serveis esportius municipals perquè la majoria d’aquestes persones, normalment, no volen practicar un esport federat ni formar part de cap entitat o club esportiu, sinó que cerquen el vessant més social i saludable de l’esport.

Per tant, cap a on s’haurien de dirigir els ens locals per atraure a aquests clients? Els serveis esportius municipals han de disposar d’una oferta adaptada a aquesta edat i per això han d’estar alineats amb les polítiques públiques municipals. A la vegada, aquestes han de potenciar l’eix de l’esport per a tothom i per a tota la vida incloent en els seus programes activitats que fomentin un tipus de pràctica esportiva que motivi a aquests consumidors i consumidores.

Tanmateix, el consumidor silver engloba una franja d’edat molt amplia que comença a partir dels 60 anys. Segons l’edat d’aquest tipus de consumidor es busca un nivell de pràctica o un altre, també tenint en compte l’itinerari esportiu del practicant en la seva edat jove i adulta. Segons la vida esportiva de la persona així com el seu nivell físic, l’oferta d’activitats municipals pot anar dirigida cap a altres activitats no convencionals. Les gimnàstiques suaus, la natació de manteniment, les caminades o les activitats aquàtiques són els programes que sempre s’han promocionat per aquesta edat, però amb l’entorn canviant i la nova generació de ‘silvers’, poder és el moment en el qual els ens municipals s’han de reconvertir i transformar.

També, els preus públics són un altre aspecte a reflexionar perquè molts dels programes i activitats compten amb descomptes per fer accessible l’esport a les persones de més de 60 anys. D’altra banda, però hi ha una part del sector dels silvers que no tenen dificultats econòmiques per accedir a causa de disposar de rendes més altes. Amb això, s’hauria de trobar un equilibri per compensar aquesta situació?  

Tenint en compte aquest context, es pot determinar que un servei esportiu no només ha de centrar-se en el públic jove i adult, perquè cada cop més seran els ‘sèniors’ que faran activitat física i ompliran les instal·lacions municipals tant en horari de matí com de tarda. Per això, l’oferta esportiva s’ha d’adaptar a les diferents motivacions i necessitats tot disposant d’un ventall d’activitats i programes esportius que no només englobin activitats dirigides de sala, sinó que també potenciïn l’activitat física a l’aire lliure, com sortides en grup a la muntanya, exercici en els parcs de la ciutat, entre d’altres. També, s’ha de tenir en compte la situació d’incertesa dels equipaments esportius municipals i com aquests cada cop més aposten per l’activitat física en línia, però i la bretxa digital que existeix entre les persones en aquesta franja d’edat, com poden accedir a la pràctica esportiva? Com es pot treballar per fer arribar els programes esportius?

En els pròxims anys ens trobarem davant d’una tendència d’increment de la pràctica esportiva en una edat més avançada, els quals ja tenen interioritzada l’activitat física d’etapes anteriors, i aquest grup d’usuaris i usuàries ocuparà les instal·lacions municipals. També, tindran l’interès de realitzar pràctica esportiva en espais que poder abans eren només d’ús exclusiu per a les entitats, perquè per exemple en uns anys no serà molt estrany veure un grup de persones de 55 anys que vulguin emprar una hora del pavelló per fer el seu partit de bàsquet setmanal. Aquest nou paradigma ha d’estar en l’ordre del dia de les polítiques esportives municipals i avançar-se amb la creació d’espais o programes municipals que busquin una alternativa a les modalitats de pràctica actuals.