La planificació estratègica de l’esport des d’una perspectiva holística

La planificació estratègica de l’esport des d’una perspectiva holística

Els plans estratègics són un instrument de planificació que serveixen per analitzar, organitzar i programar actuacions de futur en relació al sistema esportiu local, però... com han de ser aquestes estratègies? Adaptables als canvis constants i en consonància amb el context i l’entorn.

A nivell municipal, un punt important en la concreció d’accions per a la ciutadania ha de ser el desenvolupament de polítiques esportives per a tothom, afavorint la pràctica d’activitat física i esport per a tota la vida. I en aquest sentit, el canvi constant en la societat i l’evolució a tots els nivells, afecta a l’estil de vida de les persones i, per tant, també en els seus nivells de pràctica esportiva i la seva tipologia. Així doncs, l’activitat física i l’esport han d’anar adaptant-se a l’entorn canviant per continuar mantenint i guanyant nous practicants.

En general, l’estil de vida actual de la majoria de la població comporta conductes sedentàries durant gran part de la jornada: treball, desplaçaments motoritzats i transport públic, oci digital, etc. Davant les dades existents que evidencien aquestes tendències, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) està duent a terme el “Global Action Plan on Physical Activity and Health 2018-2030: More active people for a healthier World”, el qual pretén promoure l’activitat física per millorar la salut, mitjançant un conjunt de mesures amb l’objectiu de millorar l’entorn i les oportunitats per a que tothom pugui tenir una major dedicació a la pràctica d’activitat física.

Per aquest motiu, les polítiques esportives municipals han d’alinear-se amb la visió holística 360º de l’esport-salut, on els estils de vida saludables es basen en mantenir una salut física i mental òptima, tant des de la pràctica d’activitat física, com l’alimentació o a nivell psicològic. En aquest sentit, entre la societat cada cop més s’estan recuperant els perduts sentiments d’identitat i de comunitat, on les persones volen formar part d’alguna cosa i se senten atretes pels productes que les defineixen a elles i al seu estil de vida (“healthy”, “real fooder”,“fit”, etc.). Per la seva banda, les xarxes socials i els anomenats influencers ajuden a crear aquesta comunitat virtual i també presencial promocionant productes, experiències i compartint estils de vida que impacten i interfereixen en els seus seguidors.

En aquesta visió integral de la salut, l’equilibri cos-ment pren un paper rellevant, i a part de les disciplines esportives que treballen més tradicionalment aquest aspecte (ioga, pilates, etc.), cada cop apareixen més variacions evolucionades com a tendències emergents així com activitats totalment noves (Tai-ski, Fly ioga, etc.). Aquest fet es pot relacionar amb que les persones usuàries tendeixen a buscar experiències més enllà de la pràctica en si mateixa, és a dir, es senten més atretes per les vivències i emocions que els genera una activitat que pel fet de desenvolupar-la.

Actualment, pensar en activitat física i esport, també és pensar en sostenibilitat ambiental, i és que les actuacions municipals, no han d’estar allunyades d’aquest fenomen cada cop més necessari i a l’ordre del dia. Perquè els estils de vida actius i saludables contribueixen a una millora de la sostenibilitat ambiental, tal i com afirma la OMS en el seu Global Action Plan on Physical Activity anteriorment mencionat. En aquest, s’incideix en que les societats més actives també són més sostenibles amb el medi ambient, ja que s’aconsegueix una reducció de l’ús de combustibles fòssils, un aire més net i una menor congestió de les carreteres. Aquesta sensibilització amb el medi, també es va fent més palesa entre els practicants, els quals cada cop més aposten per l’esport sostenible. Segons Daniel Macaulay, director de l’agència de marketing Brandwave, el 80% dels productes es compren per raons emocionals i el 20% per raons funcionals, predominant així la sensació de que l’usuari està fent alguna cosa beneficiosa. En la mateixa línia, es trobarien els resultats de l’estudi “Nielsen Global Survey of Corporate Social Responsibility and Sustainability”, que indiquen que el 66% dels consumidors/es estan disposats a pagar un major preu per productes i marques compromeses amb un impacte social i ambiental positiu, sobretot entre els menors de 34 anys.

Així doncs, l’adaptació de l’esport als estils de vida actuals passa per un conjunt d’elements integrats que desemboquen en la concepció d’un estil de vida saludable que va més enllà de la mera pràctica d’activitat física i esport, englobant diferents àmbits a nivell individual, social i ambiental. Durant la pandèmia de la COVID-19 s’ha observat el pes que ha tingut l’esport salut envers l’esport professional perquè moltes persones (practicants habituals i no practicants) han vist la importància de mantenir un estil de vida actiu en els mesos de confinament a partir de diferents pràctiques esportives. És per aquest motiu que les institucions públiques han de treballar des d’aquesta perspectiva per adaptar les comunitats i els productes de cara a afavorir una societat més compromesa i saludable a tots els nivells.