Les pistes poliesportives a Barcelona: la problemàtica actual davant la desaparició d’espais esportius

Les pistes poliesportives a Barcelona: la problemàtica actual davant la desaparició d’espais esportius

Un cop analitzada la situació actual en l’estudi de l’ús dels patis i centres esportius municipals per districte, i preveient l’impacte que la desaparició dels espais esportius comportaria per a infants i joves, es posa de manifest la necessitat de reflexionar sobre la convivència d’usos, dins de la iniciativa municipal sobre la transformació dels espais esportius en el marc del Pla de patis per a les escoles públiques d’infantil i primària. Es tracta de la tercera edició impulsada per l’Ajuntament de Barcelona a través del Consorci d’Educació. 

El diagnòstic dels districtes amb elevada densitat de població posa al descobert que es requereixen més pistes poliesportives que compleixin les mesures reglamentàries així com espais òptims i poliesportius. Així doncs, es constata que els centres educatius i municipals no cobreixen les necessitats actuals per a poder desenvolupar les activitats esportives fora de l’horari escolar ofertes per les Associacions de Famílies i Alumnes/as (AFA) o entitats de cada districte. 

Diverses ciutats de Catalunya també s’han sumat a la iniciativa de patis coeducatius, així com altres comunitats autònomes de Madrid, Andalusia, València, Galicia i les Illes Balears. Es troben punts en comú en quant a polítiques públiques, introduint canvis en disseny de l’espai de pati per tal de fer que tingui espais diversos per fomentar altres jocs i disciplines com ara llegir, descansar o protegir-se de la calor. Aquests elements es consideren de rellevant interès per una educació i temps de lleure des d’una perspectiva de 360º. 

La problemàtica però apareix, en que la transformació dels patis, segons la plataforma ni un pam menys, posa en perill la viabilitat de la pràctica de l’activitat física i esportiva ja que no contempla en cap cas, alternatives constructives que no impliquin una reducció dels espais esportius convencionals (pistes poliesportives) ja de per si limitats, i en molts cassos degradats. En els patis escolars, no només es juga futbol sala, sinó que els esports com el bàsquet, voleibol, hoquei, handbol i patinatge també fan ús de les pistes, així com la iniciació esportiva, el inici a l’esport per als més petits.  

Reduir les dimensions de les pistes o eliminar-les, posa de manifest que l’espai d’esbarjo i extraescolars també té una funció educativa i socialitzadora. Ha de rebre més atenció de la que ha rebut fins ara, redissenyant els espais d’acord a la perspectiva de gènere i LGTBIQ+. S’ha de poder demanar una diversificació d’activitats a partir de l’ampliació de l’oferta juntament amb la revisió d’hàbits i un projecte educatiu. 

Segons l’estudi dels usos dels espais escolars fora de l’horari lectiu es remarca l’ús social que els centres educatius exerceixen en els barris, ja que es composen de diversos espais -aules, biblioteques, gimnasos, pistes, etc.- esdevenint equipaments de proximitat, ideals per acollir activitats adreçades i promogudes per diversos col·lectius. Una barrera d’accés és la concepció del propi edifici, que generalment no disposa d’accés directe des del carrer ni independència del quadre de llums i alarma.  

Si es vol fer ús dels espais fora de l’horari lectiu, cal tenir en compte l’ampliació d’hores de consergeria i la incorporació d’una figura dinamitzador/a o monitor/a que vetlli pel bon ús de l’espai, amb l’increment de despesa a nivell de personal que comporta. Addicionalment, s’ha de contemplar la interacció de tres agents principals: la direcció del centre, la corporació local i la població del municipi com a demandant d’espais on realitzar activitats. 

Finalment, s’ha de tenir present que si es fomenta, l’escola és un espai integrador, un espai on fer activitats en família i on les entitats tenen el seu lloc, a prop de la ciutadania. Està a les mans de tots  i totes vetllar per una infància i joventut activa, integradora i d’hàbits saludables. És necessari doncs trobar una solució entre la totalitat dels agents implicats que permeti un ampli ventall d’usos per part dels infants sense que es vegin afectades les seves possibilitats de pràctica d’activitat física i esport per a un estil de vida actiu i saludable.