Esport i ODS: la perspectiva de l’eficiència energètica en la planificació dels Equipaments esportius

Esport i ODS: la perspectiva de l’eficiència energètica en la planificació dels Equipaments esportius

Els equipaments esportius són instal·lacions de gran impacte en el territori des de diferents vessants: impacte esportiu arribant a un gran volum d’usuaris de diferents edats i col·lectius, impacte econòmic generant una dinamització de l’activitat econòmica i laboral del territori, impacte urbanístic amb la realització d’equipaments que poden configurar l’estructura i mobilitat de la població així com també un elevat impacte ambiental, sent equipaments que per les seves característiques, dimensions i intensitat d’ús acostumen a utilitzar una rellevant despesa energètica.

La planificació de les necessitats en equipaments esportius en el territori mitjançant Plans d’Equipaments Esportius, Mapes d’Instal·lacions i Equipaments Esportius, Plans directors d’instal·lacions, etc han estat una rellevant eina de planificació pel territori en les seves diferents escales: nacionals, autonòmica i local. Fins el moment, aquests s’han realitzat principalment des d’una perspectiva esportiva i social amb l’objectiu de cobrir les necessitats del territori. En el moment actual però, aquesta planificació requereix d’incorporar una visió més àmplia i transversal com és la perspectiva de gènere, la dinamització del territori o l’impacte ambiental d’aquest tant en la seva construcció (o reforma) com en la seva gestió del dia a dia.

 

La cerca d’estratègies d’estalvi energètic és un dels grans reptes pels gestors esportius, les quals poden ser relacionades amb l’optimització de l’equipament tècnic i el consum de subministraments (ús d’energies renovables, automatització de la il·luminació o climatització, ús de leds, etc.) així com optimització de l’ús com una limitació en l’obertura de l’equipament esportiu, el tancament d’espais en hores vall, modificació dels horaris d’entrenament o competició, etc. Aquestes estratègies poden tenir un impacte en el confort i/o satisfacció de les persones usuàries en l’equipament, sent necessari cercar l’equilibri i emprar una comunicació eficient per a fer que els i les esportistes siguin corresponsables d’aquest compromís amb el medi ambient.

 

La mirada en el funcionament actual és clau per obtenir aquesta millora energètica, però hem de ser capaços d’anticipar-nos al futur i a les noves tendències així com les dificultats per venir. Adaptar-se i reinventar-se de forma continua a aquest entorn en canvi constant seran claus per garantir la continuïtat de les instal·lacions esportives sota uns criteris de rendibilitat sostenible.