Disseny d’una metodologia de criteris per a la distribució dels espais esportius municipals

Disseny d’una metodologia de criteris per a la distribució dels espais esportius municipals

Treballar per dotar de recursos a l’administració local en disposar d’uns criteris específics i adaptats que permetin una distribució justa i equitativa dels espais esportius municipals.

En les darreres dues dècades, l’esport associatiu ha sofert un creixement continu, fet que ha derivat a un augment de demanda en l’ús dels espais esportius, arribant en molts casos a superar la capacitat existent dels espais esportius disponibles. Alhora, l’oferta municipal d’activitats per a la ciutadania està prenent cada vegada més importància envers la voluntat de creixement de fer accessible la pràctica esportiva a tothom.

Així, la realitat de les administracions locals és que es troben amb una demanda més alta que els espais existents i una tendència de creixement per part de les entitats esportives contrària a la dotació de recursos econòmics disponibles. Tanmateix, aquesta situació es complementa amb un interès major de la ciutadania en practicar activitat física i esport i l’existència de més col·lectius vulnerables que volen accedir a la pràctica esportiva. En definitiva, hi ha un augment general de la demanda per desenvolupar activitat esportiva.

A tot això, s’ha d’afegir que les entitats esportives gaudeixen de l’ús dels diferents equipaments esportius municipals exemptes de l’aplicació de les taxes i preus públics, sent l’ens local l’òrgan responsable de promocionar una pràctica segura i adequada a la normativa corresponent, i alhora aplicar els requeriments demanats pel teixit associatiu.

En aquest sentit, en els darrers anys, alguns ajuntaments del territori català han vist la necessitat de disposar d’un sistema de distribució d’espais esportius objectivable que concreti els criteris d’assignació d’hores d’entrenament. Segons l’experiència d’itik consultoria en aquests projectes, aquesta metodologia, ha d’estar ajustada a quatre aspectes clau:  

  • A la realitat del parc d’equipaments esportius del municipi
  • A les necessitats de les entitats esportives
  • Als principis de la lliure concurrència
  • Alineada a les polítiques esportives municipals

Aquest darrer aspecte és fonamental per dirigir, concretar i desenvolupar els criteris cap als eixos estratègics de ciutat. Per tant, la unió entre l’administració local i les entitats esportives ha de ser efectiva i estar alineada perquè les dues treballin sota els mateixos objectius.

Així, conèixer la realitat de l’entorn, analitzar en detall la saturació dels espais esportius així com entendre les necessitats de les entitats són els primers passos per poder dissenyar la metodologia adequada. Tota aquesta primera part en conjunt amb un treball col·laboratiu amb l’ens local per prioritzar les directrius polítiques dona lloc a la creació d’una eina estandarditzada que aporta a l’administració local recursos per distribuir els espais esportius d’una manera equitativa segons uns criteris objectius i mesurables.